Dia 25 d'octubre inauguràrem les peripècies d'aquest graciós grup excursionista nascut dels interessos gastronòmics, no sense haver patit ja de bon començament, la deserció -òbviament per motius inexplicables- d'una de les seves principals instigadores. Tot i així, en Trui fou un magnífic substitut i company d'aventures. I és segur que si el convidam, properament, a venir també a les trobades culinàries, estarà més que encantat... Així ens ho va insinuar i aquí en deixam constància.Doncs bé, com a bon primer dia, decidírem fer una de les excursions més difícils que se'ns podien ocórrer: arribar a la necròpolis de Son Real des de Son Serra de Marina! Per això ens haguérem d'aixecar a hores intempestives, i després de pujar els cims més elevats d'aquesta nostra illa, arribàrem, això sí que és vera, a un dels llocs més màgics i espectaculars del període talaiòtic mallorquí -anunciat abans per les pedreres-. Que finalment s'hagi aturat el golf de Son Real és molt important, però tot i així, si es posàs, com a mínim, algú que vigilàs les espectaculars tombes, ja seria per començar a estar orgullosos i tot. La veritat és que jo, que no hi havia estat mai, vaig quedar impressionadíssima.
Férem la darrera nadada de la temporada -o no-, i hem de confessar que el dinar de pa amb oli sense oli ni sal ni tomàtiga, tot i no estar a l'altura de certes gambes que recordàvem de no fa massa nits, va ser prou bo.
I bé, no cal descriure la ruta d'aquesta excursió, perquè com ja sabeu, no té pèrdua... M'estim més deixar-vos les fotos. Així doncs, a l'espera de suculents comentaris, esperarem, entretengudament, el cap de setmana que ve, quines noves descobertes ens depara.
M.
